Existeixen diversos tipus de parvovirus que afecten a diferents tipus d’organismes, però aquest virus és conegut principalment entre aquelles persones que comparteixen o han compartit la seua vida amb algun cadell de gos.
Quan un parvovirus entra dins del seu organisme, se situa entre la mucosa que recobreix les parets del sistema digestiu i provoca que les cèl·lules que afecta es dividisquen a gran velocitat per a aconseguir una major replicació del seu genoma, això és, del seu material genètic. Amb açò, el cadell de gos pateix de períodes de femta extremadament tova que, de no ser tractat, poden acabar amb la vida de l’animal per deshidratació i malnutrició.
Així i tot, no són els cadells de gos els únics en patir aquesta malaltia coneguda com a parvovirosi; la infecció per parvovirus és una malaltia comú de la infància humana i també altament contagiosa. El parvovirus B19, del qual es parlarà en la pròxima entrada, n’és el responsable.
Com es pot observar a les imatges superiors, el símptoma principal d’una infecció per parvovirus en l’espècie humana és l’aparició d’erupcions cutànies o dermatitis, localitzades principalment en la cara i/o les extremitats (malgrat que també pot trobar-se arreu de tot el cos).
En resum, es pot concloure que els principals organismes afectats d’interés general són els cadells de gossos i els infants humans.
